Mantones de Manila

A pesar de ser conegut, com a Mantó de Manila, la seua procedencia és distinta. La popular peça, l´antiguitat de la cual es calcula en almenys quatre mil anys, procedeis de la Xina. La provincia de Catón sempre va ser famosa pels seus brodats en teixits de seda i a dita zona se li atribueis la procedencia i origen del mantó

No obstant això,la causa d´atribuir-se a Manila té una explicació lógica, ja que en el segle XV el port d´esta ciutat canalitzava l´eixida de totes les mercaderies provinents de la Xina, i les distribuïa per la ruta del Pacífic anomenada la ruta de la Nau de la Xina.

L´itinerari comunicava els ports de Manila i Acapulco a Mèxic. Pareix que una de les portes d´entrada a Espanya va ser a través de les colònies americanes. Tal vegada el colorit viu i la variat es dega al gust d´estos països, però sens dubte la colonia espanyola de Filipinas va ser la principal font d´entrada al nostre país de tan noble i luxosa peça de vestir, complement sempre en esdeveniments.

Es calcula que apareixen a Espanya cap a 1820, i aconsegueixen la seua máxima esplendor entre finals del segle XIX i principis del XX.

EVOLUCIÓ EN EL TEMPS

Els primers mantons van ser generalment de color marró fosc, laminats, d´ala de mosca, de dimensions reduïdes, brodats només en les sanefes i rara vegada algun esguitat en el centre. Els brodats solen ser de colors forts i la seda fina i feble, per eixe motiu els tints negres causaven més problemes en el teixit.

Al principi els brodats van ser sempre al gust oriental, amb motius xinesos com dracs, pagodes, flor de lotus i tota classe de simbologies. Mes tard, i per encàrrec, s´incorporaven motius florals al gust europeu: roses, clavells i tulipes, o bé ornamentasts amb aus del paradís, paons com Mèxis i Cuba. Hi ha una clara diferencia en els colors però sobretot en el teixit de seda, que és més gruixut i pesat i fins i tot els flocs són mes treballatas.

SIMBOLOGIA

En la cultura xinesca cada motiu floral té el seu significat, entre les més conegudes es troben: la peonía, la reina de les flors i a la qual adjudiquen gran varietat de significats: “flor de la abundancia i honor”, emblema de la dona casada i de la seua bellesa madura, flor de les fades i els donyets, és la flor més comuna en els mantons; la flor de la prunera és emblemática de la puresa; la flor de la bresquillera, flor de les bodes, emblemática de la novia resplendent i alegre; la flor i el fruti de la magrana significa la fecunditat, fills futurs; la flor de lotus és la de major importància espiritual equival a la nostra creu, simbol cabdal de la fe; la flor de la perera, el bon gobern.

EL MANTÓ DE MANILA EN L´ART I EN LA FESTA

Potser qui millor va descriure el mantó de Manila va ser D. Benito Pérez Galdós en la seua novel-la, textualment: “Envolverse en él es, como vestirse con un cuadro (…) La industria no inventará nada que iguale a la ingenua poesía del mantón, salpicado de flores, flexible, pegadizo y mate con aquel fleco que tiene algo de los enredos del sueño…”

El mantó també ha sigut inspiracó de grans pintors, i potser qui millor ho plasmá en llenç fora el nostre insigne pintor Joaquin Sorolla, qui va desenvolupar una gran obra pictórica inspirada en el mantó de Manila. No ens podem oblidar d´altres pintors com Manuel Benedito, Gabriel Morcillo, José María López Mezquida, Ignacio Zuloaga, etc…

El mantó s´ha utilitzat també profusament en el teatre, i sobretot ha tingut importància simbólica en el nostre gènere d´opereta, la sarsuela, gènere tipicament espanyol i popular. Tots recordem allò de “¿Dónde vas con mantón de Manila…?”…”y un manton de la China te voy a regalar”

I si ens aproximen a les nostres festes populars, de nord a sud i d´est a oest, esta peça eleganti colorista per excel-lència, que encara que em vist que el seu origen és oriental está present en totes les manifestacions populars i tradicionals del nostre poble a través de quasi dos-cents anys d´existència, vinculada també estretanent a la festa dels bous. Es difícil no veure un mantó col-locat sobre la barrera o els balconets de qualsevol plaça de bous. Peça imprescindible en qualsevol vestit regional espanyol, aragonesa, andalusa, “chulapa” madrileña, castellana, i a pesar que algú pretén introduir-hi una altra peça d´un origen històric dubtós, volem fer-la passar per autèntica i desprestigiant el nostre mantó de Manila, el qual prevaldrá en la nostra indumentaria popular valenciana durant molts anys.

A la Comunitat Valenciana está present en nombroses revetles i fins i tot se´n dan competicions i es donen premis als millors. En definitiva, el mantó de Manila és una peça noble, elegant i distinguida que igualment es pot usar com a element necessari en un vestit regional, o com a complement en un vestit de festa, boda o simplement penjant d´un balcó com a element decoratiu.

LA SEUA CONSERVACIÒ

El manteniment del mantó de Manila ha de ser un especial pel fet que el teixit és seda natural i necesita unes atencions especifiques a l´hora de guardar-lo. Tinguem la precaució de no tindre´l plegat, sinó simplement deixar caure sobre un drap de cotó i embolicar-lo amb ell.

ULTIMAS NOVEDADES